tag:blogger.com,1999:blog-3361282729171034961.post3008086633798167473..comments2011-01-13T22:42:03.556+01:00Comments on El que importa de veritat: No riguis si ploroMartí Pochhttp://www.blogger.com/profile/02223763946136449244noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-3361282729171034961.post-65245852189169999042009-07-01T18:54:41.092+02:002009-07-01T18:54:41.092+02:00De carronyaires n’està el mon ple. Tant en el terc...De carronyaires n’està el mon ple. Tant en el tercer mon com en el primer. De fet la història ens en dona una bona llista d’exemples. Des de les pràctiques d’esclavatge que encara avui en dia se’n donen, passant per l’holocaust nazi i pels nens de la guerra, fins al “capsigrany” que li va pispar la bossa de patates a la nena del teu relat.<br /><br />És certament trist que les coses funcionin d’aquesta manera en el cervell del que jo crec que és una subespècie humana. I dic subespècie per que em faig creus que gent que fa aquestes coses, per bé que tinguin aspecte antropomorf, hi ha quelcom que els separa de l’essència humana.<br /><br />Pot ser m’equivoqui i llavors serà certa la frase tan tòpica de “L’home és el pitjor enemic de l’home”.Xavihttp://www.xaviercalpena.blogspot.comnoreply@blogger.com