Agraïments pel comiat del Dimoni


Albert Einstein va dir una vegada que “només una vida viscuda per als demés val la pena de ser viscuda”.  No sé si el Toni coneixia aquesta frase, però ben bé sembla que l’hagués dit ell mateix.  Si més no, la va posar en pràctica al llarg de la seva vida.

Fóreu molts els que us féreu propers.  Familiars, amics de familiars, amics de les motos, de la bicicleta, de l’època del handbol, de l’escola, de la mili, amics de tota la vida, contactes del facebook, ... Els que vinguéreu a casa, els que anàreu a la vetlla, a la cerimònia, els que no podíeu venir i vàreu telefonar, o enviàreu un missatge de condol, o els que no diguéreu res però vàreu pensar en el Toni i en nosaltres, els que estàveu caminant cap a Montserrat i en arribar a dalt li oferíreu una pregària, els que no ho sabéreu fins passats uns dies i tot i així us acostàreu per abraçar-nos.  A molts de vosaltres no us vaig poder saludar, a d’altres ni tan sols us coneixia, i segurament em saludareu algun dia i no us recordaré, doncs éreu molts.

La cerimònia de dissabte va ser dissenyada entre tots vosaltres.  La música escollida pels amics, pels pares, per les seves cosines, ... La espontaneïtat dels que portaren el Toni a pes de braços, la naturalitat de l’Anna amb les seves paraules, i la força, la potència d’aquell aplaudiment que em va fer girar per mirar-vos als ulls i sentir aquella emoció que, de ben segur, va sentir el Toni.  

Ens heu ajudat molt, i ens heu fet veure que per al Toni, com va dir Abraham Lincoln, “al final el que importa no són els anys de vida, si no la vida dels anys”.

Gràcies per haver-nos donat suport, gràcies per donar-li al Toni el millor comiat possible.

De tot cor.



Safe Creative #1010297720825