Injúries

Aquest meravellós mitjà de comunicació que és Internet, i la facilitat per exercir la llibertat d'expressió que ens aporta, permeten a qualsevol publicar la seva pròpia pàgina web, o el seu bloc d'opinió. Es impressionant la quantitat de llocs nous que apareixen a la xarxa, amb tot tipus de continguts.

El problema de tot això es que no hi ha cap tipus de control previ a la publicació. Pot ser que en funció dels continguts el propi lloc on pengem el bloc ens el tanqui, però difícilment ens vetaran quelcom més. No es difícil trobar verdaderes animalades escrites fa temps.

Així doncs, es molt fàcil injuriar i calumniar, mentir, des de l'anonimat de Internet. Qualsevol se sent amb forces per atacar algú des de la protecció que hi ha al darrere la pantalla de l'ordinador i sota un pseudònim, o directament des de l'anonimat.

Lamentablement, com deia Alessandro Manzoni al segle XVIII, “Les injuries tenen un gran avantatge sobre els raonaments: la de ser admeses sense proves per una multitud de lectors.” I en base a això es torna molt fàcil insultar a tort i a dret sense cap tipus de fonament, que tothom s'ho acaba creient. El pitjor de tot plegat es que difícilment l'autor acabi pagant per les calumnies gratuïtes.

Jo, personalment, recomano a tots els bloggers que facin visible el seu perfil, i que aquest sigui cert, aportant dades reals i una fotografia recent. Qui va amb la veritat per davant no necessita amagar-se.

I, si algun cop us sentiu ofesos, o insultats directament, feu com deia fa cent anys Santiago Ramón y Cajal: “De totes les reaccions possibles davant una injuria, la més hàbil i econòmica es el silenci.” Perquè no hi ha actitud que perjudiqui més a un calumniador que el fet de ignorar-lo, doncs amb la calumnia el que es cerca es la resposta desmesurada i en el mateix mal to, de forma que se us vegi el llautó.

Deixem als envejosos la tasca de proferir injúries i als necis la de contestar-les.
Louis Emmanuel Dupaty (dramaturg francès)